Blow Up
- Michelangelo Antonioni
El passat 23 d'octubre vam anar a veure la pel·lícula "Blow Up" dirigida per Michelangelo Antonioni. Va ser reproduïda a una sal dels Cinemes Edison de Granollers i va tenir una durada de gairebé dues hores.
Direcció: Michelangelo Antonioni
Protagonitzada per: David Hemmings
Producció: Carlo Ponti
Guió: Michelangelo Antonioni juntament amb Tonino Guerra i Edward Bond
Música: Herbie Hancock
Estrena: 1966
Durada: 112 min
Gènere: Drama
FITXA TÈCNICA
ARGUMENT
L'argument de la pel·lícula gira entorn la vida d'un jove obsesionat amb la fotografia que un dia decideix anar a fotografiar a un parc. Allà troba a una parella a qui, sense consentiment, decideix fotografiar. Després del conflicte que suposa la pressa d'aquestes fotos sense permís torna a casa i revisa el resultat del seu treball. Al llarg d'una estona revisant i ampliant les fotografies se n'adona de que ha sigut testimoni d'un assasinat i decideix tornar al parc per comprovar la validessa dels seus pensaments. A partir d'aquí comença un conflicte per a trobar la veritat dels fets.
ANÀLISI
Els colors que predominen durant la pel·lícula són colors poc saturats, degut a l'antiguitat de la qualitat d'imatge. Al llarg de la filmació troben una gran varietat de plans, la majoria d'ells estàtics.
En quant al persontage principal trobem a un home malhumorat i desagradable amb un caracter basant boig i inestable. El paper de la dona és bastant despreciable ja que se la tracta gairebé en tot moment com a un objecte, sobretot a les models que fotografia el protagonista.
Com a curiositat podem dir que els escenaris són escenaris real que es situen al Regne Unit, Itàlia i els Estats Units i que aquesta és la primera pel·lícula del cine britànic en emetre un pla frontal d'un nu integral femení.
Sota el meu punt de vista crec que és una pel·lícula molt ben gravada i l'argument està força bé, però la seva durada i la manera en que evoluciona va fer que se'm fes molt lenta. L'actitud del protagonista i el seu caràcter em desperteven certa curiositat però alhora em creava certa repugnància per com tractava a les dones i incertessa per la seva manera de ser tan estranya.
Tot i així trobo que com a contingut audiovisual i de producció està molt bé tenint en compte el context en el que es situa i la època de gravació.
OPINIÓ PERSONAL
