top of page

EXPRESSIONISME ALEMANY

CONTEXT HISTÒRIC

Derrota d’alemanya a la I Guerra Mundial i la gran depressió.

 

Va ser una avantguarda que destacava en la pintura, música i cinema. Volen expressar l’horror i humiliació d’Alemanya després de la I Guerra Mundial. La guerra va ser un sacrifici inútils de molts joves que van acabar morint o quedant trastornats. Alemanya va sortir perdent, al Tractat de Versalles van deixar els alemanys com a únics responsables del conflicte. Van haver de cedir l’imperi i pagar grans quantitats de diners. Això va provocar una crisi econòmica que va afectar a la majoria de la població. Van perdre territoris i es va dividir l’exèrcit. Se’ls va barrejar la crisi moral, l’horror, el pessimisme, la ràbia, etc. En aquest moment es formaran dos moviments (l’expressionisme i el nazisme).

L’expressionisme a la pintura es considera un component del modernisme. Aquest corrent promulga l’expressió sobre la descripció, és a dir, la qualitat es major segons l’expressivitat subjectiva de l’autor. Per aquesta raó es rebutgen les obres i els autors d’altres èpoques com el neoclassicisme, l’academicisme i l'impressionisme i es tatxa de “poc humana”

TEMÀTICA

Deformació de la realitat per facilitar el subjectivisme. Expressaven els sentiments per sobre de la descripció objectiva. Vol expressar mitjançant la construcció oval de l’espai la sensació d'opressió y vigilancia. Defensava la llibertat creativa, l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i tot allò que fos temàtica prohibida​. Expressen el pessimisme i angoixa existencial. D’aquesta manera impactava sobre l’espectador. Destaquen el joc d’ombres. Més tard van evolucionar cap a una “Nova Objectivitat” que era més realista. 

·Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs.

Decorats dissenyats amb agressius angles i deformacions, inspirades en les pintures expressionistes de l'època.​​​​​​​​

·Interpretacions amb extrema expressivitat, actors que gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i tot el cos per expressar-se emocionalment.

 

·Maquillatges exagerats, amb una estètica gòtica o sinistra, i utilitzada per simular tot tipus de deformacions corporals. Vestuari obscur i disfresses sinistres.

​​​​​​​​​

·Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'Est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció.

OBRES DEL CORRENT:

DIRECTORS:

Leopold Jessner: Hintertreppe (1921).

Robert Wiene:  El gabinete del Doctor Caligari (1919).

Paul Wegener: Der Golem, wie er in die Welt kam (1920).

Friedrich Wilhelm Murnau: Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens (1922).

Fritz Lang: Metropolis (1927).

Georg Wilhelm Pabst: Lulú, la caixa de Pandora (1929).

Paul Leni: Die Verschwörung zu Genua (1920).

Josef von Sternberg: Der blaue Engel (1930).

Ernst Lubitsch: Die Augen der Mumie Ma (1918).

Lupu Pick: Napoleon auf St. Helena (1929).

Robert Siodmak: Menschen am Sonntag (1929).

Arthur Robison: Sombras (Schatten) (1923).

Ewald André Dupont: Varieté (1925). 

ACTORS:

Per posar un exemple d’actors, tenim la pel·lícula més important de l’expressionisme, Nosferatu, i els actors que tenen papers en aquesta pel·lícula són aquests:

 

Max Schreck: Comte Orlok.

Gustav von Wangenheim: Thomas Hutter.

Greta Schröder: Ellen Hutter.

Alexander Granach: Knock.

Ruth Landshoff: Annie.

Wolfgang Heinz: el primer oficial de The Empusa.

Georg H. Schnell: Harding.

John Gottowt: professor Bulwer.

Gustav Botz: professor Sievers.

Max Nemetz: capità de The Empusa.

Heinrich Witte: guardià a l'asil.

Guido Herzfeld: el taverner.

Karl Etlinger: estudiant de Bulwer.

Hardy von Francois: doctor a l'hospital

Fanny Schreck: infermera a l'hospital.

bottom of page