CONTEXT: A principis del s.XX a Suïssa, neix com a protesta contra les normes ortodoxes causants de la primera Guerra Mundial. Es va desenvolupar especialment a Nova York, París i Alemanya, en aquest últim va tenir un fort aire polític i reivindicatiu.

 

DEFINICIÓ ESTIL: Els dadaistes neguen el concepte de la raó positivista i es rebel·len contra l'art burgès imperant en l'època. És per això pel que són coneguts com els "anti-artistes".

 

El moviment dadà era una manera de viure per als seus integrants. Tenien una actitud burlesca i humorística i la seva base principal és l'absurd. Les seves obres literàries són meres successions de paraules, de vegades incomprensibles.

 

CARACTERÍSTIQUES: Les màximes representacions de la fotografia dadaista són el fotomuntatge i el collage. Tots dos solen contenir els elements bàsics que identifiquen el moviment. Les màximes representacions són el fotomuntatge i el collage mitjançant lletres, textos, imatges superposades, etc. Tots ells sense ordre ni concert aparent.

• Deixa de banda el concepte de bellesa 

• Plantejament antiartístic, se surt de l’art tradicional

• Valoració del gest artístic i no tant de l’element final

• Carácter provocador i irònic

• Crítica en contra de la societat occidental 

• Reivindicació de la irracionalitat com a rebuig al positivisme

 

FOTÒGRAFS: Tristán Tzara y Hugo Ball (“fundadors”) Man Ray, Hannah Höch,  William Lake Price, Oscar Rejlander, Henry Peach Robinson, Julia Margaret Cameron, Fred Holland Day, Alfred Stieglitz, Marcel Duchamp.