Es produeix una ruptura amb el cinema anterior, sorgeix una nova forma de mirar la realitat, trenca amb el llenguatge cinematogràfic establert, com l’estatunidenc, el cinema comercial i el cinema d’exaltació nacional i propaganda feixista.  Es crea la seva pròpia forma, sobretot en quant a la temàtica. 

La finalitat del cinema, canvia totalment, no només es tracta de mostrar la realitat de la societat, sinó que hi ha una creença de que a través del cinema es poden canviar les coses. 

Elecció d'una estètica documental, perquè s’allunya de la ficció i és un gènere realitzat sobre imatges presses de la realitat. Cerquen el màxim realisme i verosimilitud, i prescindeixen de qualsevol mena d’efecte o trucatge. 

Cerquen la màxima objectivitat possible i adopten un punt de vista moral i compromès socialment per denunciar les injustícies existents.  

Rebutgen els drames històrics, l’adaptació de novel·les o el cinema d’herois i es centren en personatges anònims, de classe humil. 

Voluntat de donar al cinema un nou esperit democràtic 

Voluntat d’apropar el mitjà a la gent del carrer.

Té molta influència del recent passat feixista.

Destaquen per la improvisació, tot i que es respecten les normes de continuïtat.

Rebuig de l'artifici, ja sigui en l'edició, rodatge o il·luminació en favor d'un estil més lliure i/o natural. 

Les situacions en les que es troben en aquest context fan que sigui un corrent amb pocs recursos i molt precari. Compten amb pressupostos molt baixos i per això rebutgen el maquillatge i els vestuaris, s’empren vestuaris reals. També els manca de material i d’estudis de rodatge, fet que es veu afectat en la producció. 

Dintre del neorealisme coexisteixen dues posicions ètiques, la marxista, més política, realitzada per part de Visconti i una de caràcter religiós, la catòlica realitzada per Vittorio De Sica. 

Donen més importància a les emocions que a els plantejaments ideològics.  

Les pel·lícules van obtenir el suport del públic Itàlia de la època.